“Upcycling”: una altra manera de fer moda (1 de 2)

Virginia Rondeel va néixer als Estats Units, va estudiar disseny de moda a Holanda i viu a Espanya des de fa 27 anys. Després de treballar gairebé una dècada a la indústria tèxtil, es va desenganyar de certes pràctiques com l’externalització de la producció a països pobres o els baixos salaris que allà reben els treballadors. Allunyada d’aquesta manera d’actuar, Rondeel es va interessar cada cop més pel comerç just i els teixits ecològics (“fa 20 anys els comprava en una botiga de menjar biològic. Els portaven d’Alemanya!”, recorda) i aquest camí l’ha portat a un escenari on la prioritat és “dissenyar moda sense perjudicar el medi ambient ni les persones”. A Berlin va conèixer el món de l’”upcycling” o reciclatge: “Havia deixat aparcat el món de la moda perquè estava desenganyada. Amb l’’upcycling’ va renéixer el meu entusiasme pel disseny”.

DSC01679Virginia mostra una de les seves peces: una faldilla feta a partir de dues camises d’home.

L’’upcycling’o “sobre reciclatge” consisteix en convertir coses que normalment anirien a la brossa en d’altres objectes de valor: se’ls dóna una segona oportunitat i no es generen nous residus. En el cas de Virginia, la matèria primera és la roba. “No és tracta d’arreglar una peça usada”, assegura, “sinó de dissenyar quelcom nou amb una cosa que havia quedat descartada”.

Defensa que professionals como els arquitectes, els dissenyadors industrials i els dissenyadors de moda “poden idear productes nous amb materials ‘eco-friendly’ i trobar noves formes de produir-los sense explotar o fer malbé els recursos naturals”. En la seva opinió, “el disseny ecològic ja no és una opció, sinó una necessitat”.

Artistes, empreses, botigues i particulars s’han apuntat a aquesta tendència que agrupa les conegudes “3R”. En el cas de la moda, i tal i com actua Humana Fundació Pueblo para Pueblo, parlem de reduir el volum de roba usada que aniria a l’abocador, reutilitzar-ne la major part i facilitar-ne el reciclatge per a què es transformi en nous productes.

Al món de la moda cada cop són més comuns conceptes com ara “slowfashion” o “ecofashion”, reutilització de teixits (reciclar i fer un nou teixit), “cradle to cradle” (economia circular), “zero waste”i “upcycling”. “Trobo molt interessant utilitzar peces que la gent llença i convertir-les en noves”, reconeix. Ella compra camises d’home, com més grans millor, i en fa faldilles i pantalons. També ha provat de fer un vestit d’estiu amb una bata de metge.

“És una tendència darrera de la qual hi ha una filosofia de vida”, reconeix. I afegeix: “Crec que és molt interessant per als dissenyadors joves, és una oportunitat de fer les coses bé. A més, si no tens molts recursos econòmics pots adquirir peces de segona mà a preus molt barats i convertir-les en peces de disseny i molt maques. Comprar teixits ecològics i produir articles és car. Per això veig el reciclatge com una oportunitat. A més, creativament és molt interessant”. Virginia imparteix classes de postgrau de psicologia de la moda i moda sostenible a la Escuela de Artes y Técnicas de la Moda (EATM).

DSC01681

Insisteix que l’’upcycling’ no és arreglar roba d’una manera maca (“això també és perfecte, però és una altra cosa”) sinó que la seva és la visió d’una professional. “Hi ha molts dissenyadors que han escollit aquest camí, especialment en països com Alemanya, Anglaterra, Finlàndia, Dinamarca…”. Alguns artistes que ella cita són:

Daniel Kroh: fa vestits d’home amb roba de treball. A més, ell no amaga que estan fets a partir de roba de segona mà, nosaltres volem que se sàpiga que no és nova)

Frau Wagner: converteix roba esportiva en peces molt femenines

Angela Johnson: fa vestits de dona a partir de samarretes

From Somewhere; fa vestits fetes a partir de banyadors i teixits d’Speedo

Milch: fa vestits de dona a partir de pantalons d’home

Articles de la Virginia Rondeel i de Milch es poden comprar a la botiga GreenLifeStyle, al barri de Gràcia de Barcelona. “Els clients d’aquest tipus de dissenys són autòctons i també estrangers. Crec que la gent en pren consciència a poc a poc, hi ha petits canvis després de conèixer desgràcies com les de Bangladesh”.

“Cerco el meu material per mercats i botigues de segona mà”, explica. Virginia ha signat recentment un acord de col·laboració amb Humana, segons el qual la fundació li cedeix roba usada que ella utilitza en les meves creacions. La defensa del reciclatge i del medi ambient encaixen perfectament en la filosofia de tots dos.

Anuncis

3 pensaments sobre ““Upcycling”: una altra manera de fer moda (1 de 2)

Al hacer un comentario, confirmo que he leído el Aviso Legal y la Política de Privacidad en Redes Sociales de la Fundación. http://www.humana-spain.org/aviso-legal/

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s