Els punts claus de la “Guia de bones pràctiques” del sector de residus tèxtils

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el Gremi de Recuperació de Catalunya han impulsat l’elaboració de la “Guia de bones pràctiques per al reciclatge dels residus tèxtils i de calçat a Catalunya”, una eina de consulta per a conèixer quin tractament segueix aquesta fracció, dirigida a professionals del sector, administracions i públic interessat en saber què es fa de la roba que donen en un punt autoritzat de recollida. Aquest article destaca els aspectes més importants que inclou la guia.

wp_20150212_001

  • L’ARC proposa en el PRECAT20 tres objectius específics per al sector: abans de finalitzar 2016 cal establir uns objectius de recollida selectiva dels residus tèxtils i de calçat; l’any 2016 es valoritzaran un mínim del 85% dels residus tèxtils i calçat recollits selectivament a Catalunya, una xifra que augmentarà al 95% el 2020.
  • El residu tèxtil és el provinent de la roba, calçat, roba de la llar, bosses, draps… que un cop utilitzat durant un període de temps determinat es converteix en residu. La seva recollida selectiva permet reaprofitar-les amb un procés de preparació previ.
  • Aquests residus han de ser separats en origen pels ciutadans, per això els municipis posen diferents mitjans per recollir-los com ara deixalleries, contenidors específics a la via pública, algunes botigues de roba, etc.
  • A Catalunya hi ha 53 gestors autoritzats per a la gestió de residus tèxtils tot i que només dos concentren la seva activitat principal en la preparació per a la reutilització de residu tèxtil municipal.

  • Segons l’ARC, s’estima que la generació de residus tèxtils domèstics a Catalunya va ser d’unes 140.000 tones l’any 2013, de les quals només 11.000 tones, el 7,8%, es van gestionar a les plantes de gestors autoritzats.
  • Segons la bossa tipus de residus municipals de Catalunya, la fracció tèxtil és la cinquena en importància de generació (4,11%) per darrera de l’orgànica (28,63%), paper-cartró (11,26%), envasos lleugers domèstics (8,46%) i envasos de vidre (7,69%).
  • Catalunya presenta una ràtio de recollida de 0,86 kg/habitant/any.
  • Les vies de gestió que segueix el residu tèxtil, quan entra en el procés de preparació per a la reutilització fins que s’expedeix, són les següents: reutilització (venda a botigues de segona mà o s’exporta a d’altres països), valorització material (material per a reciclar per fer-ne draps, borra o fil nou), i valorització energètica o disposició final.
  • Els avantatges de la reutilització i de la preparació per a la reutilització són:
    • Aspectes econòmics: comporta un estalvi en el cost de la gestió dels residus i també en l’adquisició de teixits com a matèria prima per a la confecció de roba.
    • Aspectes socials: pot anar lligada a organismes de caràcter social i implica la creació de llocs de treball.
    • Aspectes ambientals: estalvi en recursos naturals, aigua i energia.

Les principals conclusions de la guia són les següents:

  • El percentatge de recollida s’hauria de millorar molt significativament.
  • El tèxtil és la fracció recollida selectivament amb més potencial de reutilització, un aspecte prioritari en les polítiques europees després de la prevenció.
  • L’eficiència dels processos de gestió és molt alta, entre la preparació per a la reutilització i el que es destina a la valorització material.
  • Es posa de relleu la millora social implícita que comporta aquesta activitat de gestió de residus.

La “Guia de bones pràctiques per al reciclatge dels residus tèxtils i de calçat a Catalunya” es pot descarregar aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s