“Després de les fraccions bàsiques, arriba l’hora del tèxtil”, assegura el director de l’Agència de Residus de Catalunya (primera part)

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ens rep al seu despatx, on des de fa sis anys dirigeix l’organisme que regula el sector a Catalunya. Cap altra autonomia disposa d’una entitat amb un nivell de coneixement i d’intervenció tant alt com l’ARC al nostre país. Encetem una entrevista amb molts punts d’interès (la publiquem en dues parts).

DSC_0213

Josep Maria Tost compagina la direcció de l’ARC amb l’alcaldia de Riudecanyes (Baix Camp), d’on està al capdavant del consistori des de fa 22 anys.

Catalunya recull selectivament el 41% dels residus. A Espanya, la xifra és del 31%. I la legislació europea obliga a que abans del 2020 arribem a un mínim del 50% pel que fa als residus domèstics i comercials destinats a la preparació per a la reutilització i el reciclatge. Estem lluny dels objectius que marca Brusel·les?

Per normativa tenim el 5% de reutilització. És un concepte nou que fins ara no existia, ja que tota la política de residus anava molt orientada cap a la prevenció o cap a la gestió al final de la vida del residu, però està clar que hi ha elements que tenen potencial per a ser reutilitzats i reparats. Per tant cal incloure-ho als plans locals i sectorials. Què hem de fer? Per exemple, preparar les 500 deixalleries que tenim al país per a poder acollir productes que puguin ser reutilitzats com ara el tèxtil o els mobles; arribar a acords amb diferents entitats, com ara la vostra, on la reutilització es estratègicament important… Tots hem d’aprendre com apliquem aquest 5%. Hi ha entitats que ho tenen molt clar, com sou vosaltres, també d’altres del tercer sector, hi ha experiències pioneres en determinats consells comarcals… Entrem en una fase de transició i cal tenir molt clar què vol dir reutilització a efectes pràctics. Està molt clar què vol dir reparar una cosa, però potser no tant què vol dir donar una segona vida a un producte i com fer-ho. La reutilització és un factor clau que haurà d’anar creixent. Sobretot hem d’aprendre a quantificar-ho. És fàcil quantificar allò que va a l’abocador: ho peses i queda registrat. No passa el mateix quan reutilitzem roba, mobles, aparells electrònics… hem d’afinar-ho perquè aquestes dades són importants.

Arribarem al 50% a què obliga Europa?

Pot ser complex. A més, l’objectiu de país és arribar al 60% de reciclatge al 2020. Ens queden anys pel davant i hi ha la voluntat de fer-ho. Hi ha comarques i municipis que ho superen llargament.

Els que tenen el sistema de recollida porta a porta?

No només ells. Tenim dues accions importants a fer: trobar sistemes de recollida municipals molt més eficients, com ara el porta a porta o recollides individualitzades. I potenciar la reparació i la reutilització, i el condicionament de les deixalleries, que a Catalunya reciclen un 20% dels residus que reben, però en països més avançats arriben al 50%. No poden ser aquell espai al cul d’un polígon industrial on hi portem brossa i trastos, sinó un espai de selecció d’allò que pugui ser reparat i reutilitzat, optimitzant molt més l’aprofitament de materials. I que els operaris que les atenen eduquin al ciutadà a comprar de forma intel·ligent, a aprendre a reparar, a que facin una selecció prèvia abans de dur-hi res… Les hem de reconvertir.

La població és conscient de la importància de la reutilització i la reparació?

Hi ha una part de la població molt conscienciada però n’hi ha una altra per a qui els residus no són cap mena de preocupació. Hem de fer accions de conscienciació social, com a ciutadans tenim uns drets i uns deures, entre ells el deure ambiental i cívic de mirar d’aprofitar les coses quan la seva vida útil finalitza. Tenim assignatures pendents que hem de treballar; després dels envasos, el paper i el cartró, l’orgànica i el vidre, arriba l’hora dels residus tèxtils i els olis de cuina. Són accions que hem de fer perquè encara no hi ha consciència. El nivell de reciclatge del tèxtil encara és molt baix.

Al juny del 2015 es va presentar la “Guia de bones pràctiques per al reciclatge dels residus tèxtils i de calçat a Catalunya”. Un dels conceptes que s’hi va destacar és precisament que el tèxtil és una de les fraccions amb el nivell de valorització més alt però en canvi se’n recull selectivament molt poc.

És molt senzill: és un tema de conscienciació, d’explicar-ho a la gent. A Catalunya es generen unes 140.000 tones anuals de residu tèxtil i bona part acaba a la fracció resta i d’aquí a l’abocador i a la incineració. No és aquest l’objectiu. Hem de prendre consciència per a optimitzar-ne la recollida ja sigui via contenidors, recollides específiques porta a porta… El ciutadà ha de ser conscient de què el tèxtil té un valor. Però encara costa. Bàsicament també perquè aquí utilitzem molt la roba i hi ha gent a qui li sap greu donar una peça que està molt gastada, per tant la llença a la resta perquè li fa vergonya donar-la. Cal treballar el tema ambiental. A la resta d’Europa fa molts anys que ho fan a tots nivells, ens duen una generació de diferència. Com tot a la vida, els hàbits són fonamentals i la conscienciació, també. Cal educar la població, cal acompanyar-la, s’hi ha d’invertir molts recursos en educació de proximitat i conscienciació.

DSC_0193

Un moment de l’entrevista amb Rafa Mas, responsable de Comunicació i Projectes d’Humana.

Aquesta educació, aquests recursos… han de ser aportats per l’administració o pels gestors de residus?

Ha de ser una acció col·lectiva: L’administració ha de fer la seva funció i apostar, per exemple, per tenir educadors ambientals de la mateixa manera que hi ha bibliotecaris o escombriaires. Per sort, avui en dia els residus no són un problema sanitari com ho eren fa 30 anys. En general, el sistema actual funciona i no hi ha una necessitat d’invertir-hi però està clar que estem davant d’un canvi de model social, econòmic i ambiental. Per tant els actors polítics s’han de creure que invertir en allò vinculat amb el medi ambient és clau. Segurament no té beneficis a dos anys vista o a una legislatura vista sinó a llarg termini. S’hi ha d’apostar, cal conscienciació política. Si hi ha voluntat política hi ha diners per fer coses.

Quina prioritat té per a l’Agència la gestió del residu tèxtil?

Després de les fraccions bàsiques, les següents en potencial i en quantitat són el tèxtil i l’oli de cuina. Hem de conscienciar als ajuntaments que hem de treballar-los. També amb els productors de tèxtil, clar. Una altra acció important podria ser tenir algun tipus de SIG com succeeix a França; implicar als productors, alguns dels quals ho estan fent per un tema de reputació, com ara H&M, buscar acords amb productors perquè es puguin aprofitar el sobrant del tèxtil… Aquí hi ha un espai important per a conscienciar les empreses, que cada cop estan més preocupades pel seu impacte ambiental. Els seus clients també es consciencien a poc a poc i volen que el cotó de la seva camisa sigui orgànic o ecològic, saber què se’n fa quan acaba la vida útil de la peça… Tot això ajudarà a que facin acords amb els operadors que esteu en el mercat de la recuperació del tèxtil. Per tant, des de l’administració hem de conscienciar al ciutadà i evitar que moltes tones de residu tèxtil acabin a l’abocador, hem de difondre que hi ha contenidors a peu de carrer, que hi ha entitats que recullen. D’altra banda, el propi productor o comercialitzador ha de ser conscient que és corresponsable de que s’allargui la vida útil d’un producte. Hem de desenvolupar acords com el Pacte de la Roba i ampliar-ne el nombre d’agents implicats. Com veu és una suma de diferents accions.

Un SIG és una mena de patronal que defensa els interessos d’un sector. A Catalunya, l’Agència hi podria tenir un paper aglutinador per a què productors i gestors hi estiguessin representats en un SIG del tèxtil usat?

A Espanya no hi haurà més SIG. El ministeri, que és qui té la potestat d’impulsar-ho, no té voluntat de fer-ho.

I Europa?

Tampoc, ho deixa en mans dels estats. Fins que el ministeri no hagi aprovat el paquet d’economia circular no crec que s’ho plantegi. La clau passa per arribar a acords voluntaris. Aquí vam desenvolupar el Pacte de la Bossa, per exemple, que des del 2009 ha passat per diferents etapes i amb un número variable d’actors. En el marc d’aquest pacte s’han fet diverses accions fins arribar a la prohibició de la bossa de plàstic.

Seria possible un SIG autonòmic?

No, legalment no podem.

La conscienciació ciutadana és molt important, però no troba que manquen més contenidors al carrer on la gent hi dipositi la roba que no utilitza?

Evidentment, quantes més facilitats donis per a reciclar, millor. Miri, qui vol reciclar el tèxtil, si no té un contenidor al costat de casa ja es mourà. És un tema de voluntat, perquè hi haurà qui, si no troba un contenidor a pocs metres, per comoditat llençarà la bossa a la resta. Qui vol reciclar tèxtil ho fa i ho porta al punt de Càritas o a una botiga d’Humana o a un contenidor adequat. Per a la població que és més acomodatícia i no vol que li trenquin els hàbits ni la seva comoditat, com més possibilitats i més punts de recollida, millor. Per això les botigues de roba poden ser un bon punt de recollida.

Les nostres ja ho són.

També és un tema cultural: la roba és una cosa íntima i ens fa vergonya donar quelcom que hem aprofitat molt. La roba dels països del sud d’Europa, en comparació amb els del nord, té menys qualitat i la gastem molt més. I hem d’acabar amb aquesta vergonya perquè una camisa que està molt gastada segurament no servirà per a una botiga però sí que se’n pot aprofitar la matèria primera.

També cal que expliquem molt bé a la població què en fem de la roba que recollim.

Sí. La gent es pregunta què se’n fa, qui hi guanya? Succeeix el mateix amb el sector dels envasos i amb la brossa. La brossa la recull un privat que guanya diners a costa meva, es diu la gent. Quanta més claredat, millor. Què se’n fa de la roba? Quanta es ven a botiga? Quanta s’exporta i com es fa? Amb aquest tèxtil estem ajudant a mercats tercers o amb els estem matant? Quanta més informació, millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s