“Reciclem menys del 8% de les tones de residu tèxtil que es generen. Hi ha molt recorregut” (segona part)

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, aborda en la segona part de l’entrevista la importància d’augmentar les xifres de recollida selectiva de tèxtil usat a Catalunya.

DSC_0205

En la primera part de l’entrevista ha parlat del Pacte per la Roba. Al 2011, l’Agència va signar un protocol de col·laboració amb Inditex i Roba Amiga per a desenvolupar un model de gestió integral dels residus tèxtils. Quin balanç en fa?

Diria que ha anat bé. Volem que evolucioni. A Catalunya generem 140.000 tones de residus tèxtils de les quals reciclem poc més d’11.000, per tant hi ha molt recorregut a fer. Tenim clar que aquest àmbit és estratègic i mentre no hi hagi un SIG, que seria el més recomanable, cal buscar acords voluntaris. Ho dèiem abans: l’aspecte de reputació de les empreses els ha fet variar en els últims anys. Guanyar diners sempre és legítim i si veuen que guanyen clients oferint aquesta concessió ambiental i de recuperació de materials, molt bé. L’important és que es recuperin tones, que no vagin a l’abocador. I la suma d’accions de les empreses, d’accions com la vostra, el paper dels ajuntaments i de l’Agència… Cal fer aflorar la problemàtica del residu tèxtil i prendre’n consciència. Ens en sortirem. En aquest sentit, el Pacte per la Roba ha d’incloure més gent del sector i marcar pautes d’actuació.

La competència en la recollida de residus és dels ajuntaments.

Sí, l’Agència en fa la planificació i la recollida i el tractament l’han de fer els ajuntaments.

N’hi ha que obtenen molt bons resultats en matèria de residus i d’altres que no tant. Com ho valoreu?

Cert, el mosaic és ampli en els 948 ajuntaments i 42 comarques del país. El que dèiem de la voluntat política: n’hi ha que aboquen més esforços en temes musicals, culturals o turístics i n’hi ha que tenen més sensibilitat en matèria de residus. Aquí entra la figura, per exemple, dels educadors ambientals a peu de carrer, que van al càmping, a l’hotel, a les associacions de comerciants… És una qüestió de consciència i de canvi d’hàbits. Anem als consells d’alcaldes de Catalunya per a explicar-los que els residus ja no són un problema com als anys 90, estem en un escenari d’economia circular, hem d’optimitzar recursos i no perquè ho digui Brussel·les o el conseller o l’Agència. Potser el nostre dia a dia ens impedeix pensar més enllà de sis mesos o un any però està clar que tenim uns deures com a societat, hem de fer accions per a preservar recursos per a les properes generacions. Pot sonar grandiloqüent però és veritat: o optimitzem avui les matèries primeres o d’aquí a cent anys no hi haurà recursos a la Terra. Hem de fer avui accions de canvi. I el canvi d’hàbits vol dir que hem de produir d’una altra manera, hem de consumir d’una altra manera… I quan diem “atenció als residus que generem”, no és que no en generem sinó que els recursos haurien d’estar en constant circulació.

Economia circular.

Exacte.

Un altre factor clau per a millorar la recollida de residus és assegurar-ne la correcta traçabilitat.

Això és clau. L’Agència vol informació: on es genera el residu, de quin tipus és, quines quantitats, qui el transporta, qui el gestiona i finalment on va. Sense aquesta informació no podem planificar. Pel que fa al tèxtil, hem de fer un esforç perquè els residus generats s’aprofitin al màxim. La traçabilitat en garanteix una correcta gestió.

DSC_0033

Interior de la planta d’Humana de preparació per a la reutilització, a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental).

Com de transparent és la traçabilitat dels gestors del tèxtil, segons l’Agència? Parlem d’un sector que és molt heterogeni i no està organitzat.

Això passa en el tèxtil, els olis i algun altre com el dels RAES. Tradicionalment, a Catalunya hi ha hagut petits operadors locals o comarcals treballant en un sector molt atomitzat i fragmentat, amb molt de voluntarisme. És bo que hi hagi aliances per poder funcionar bé i per tenir volum. Cal cercar la maduresa i arribar a acords i fer coses que fugin del voluntarisme, però això requereix temps.

Cada cop més proliferen concursos reservats exclusivament a entitats d’inserció laboral.

No es tracta de factors condicionants sinó que la inserció laboral puntua positivament. Ho trobo bé. Hem de ser molt realistes: hi ha una part de la població amb diferents complexitats socials que, per desgràcia, difícilment trobaran feina en un altre àmbit. Hi ha pocs espais per a ells i el sector dels residus, en canvi, ajuda a la seva integració. Els temes de reciclatge, reparació i recuperació són propensos a donar feina a aquests perfils i per tant trobo bé que hi hagi aquestes clàusules als concursos. Si no, no tindrien sortida.

Però resulta que nosaltres també generem llocs de treball però no entrem dins de la categoria d’inserció laboral.

Ho entenc, però tinc clar que és dels pocs àmbits en què es pot fer aquesta inserció. Us hi haureu d’adaptar.

Diria que la fracció tèxtil està al mateix nivell de consideració social que la resta de fraccions?

No i això és deu al desconeixement i a un tema d’hàbits. També hi ha un factor d’acumulació: hi ha un estudi europeu que afirma que cada família acumula a casa uns 16 kg de RAES: el mòbil, la màquina d’afaitar, la torradora… I 100 piles per família. Amb el tèxtil passa igual: quantes samarretes o camises tenim a l’armari? N’ets conscient quan fas una mudança, en aquell moment sí que fem la gran acció de reciclatge. És un tema de conscienciació i d’educació.

A Catalunya hi ha espai per a més operadors de gestió del tèxtil?

No ho sé, el cert és que actualment estem reciclant per sota del 8% de les tones de residu tèxtil que es generen. Hi ha molt recorregut. La conscienciació ambiental encara és molt tendra, hi ha gent que considera que no va amb ella, no li interessa, especialment entre els joves de 20 a 35 anys i en teoria és una generació formada o més formada que les anteriors. En canvi, els nens petits ajuden molt als pares

Aquest 8% pot augmentar a curt o mig termini?

Crec que sí, amb acords voluntaris amb productors, és clau un pla de contenidors al carrer, fer campanyes als comerços que poden actuar com a punts de recollida, conscienciar per aconseguir un canvi d’hàbits, les deixalleries com espais de recollida de roba…

Humana fa enguany 30 anys. Què opina de la nostra trajectòria?

A Catalunya heu fet una evolució important de proximitat i a favor de treballar amb els agents locals. Heu fet una tasca important de conscienciació però hem de continuar avançant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s