De la mà de la Càtedra UNESCO de la UdG en un projecte de cooperació a Sud-àfrica

Humana i la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona (UdG) participen en un projecte de cooperació i desenvolupament a Sud-àfrica que s’ha allargat durant més d’un any i l’objectiu del qual ha estat demostrar que la cultura i les expressions artístiques són una eina fonamental per a generar possibilitats de feina als països del Sud i per a contribuir al desenvolupament de les comunitats.

Joves durant el festival "Youth in action". Foto: Pablo Muñoz

Joves durant el festival “Youth in action”. Foto: Pablo Muñoz

El projecte, que compta amb el cofinançament de la Comissió Europea, s’anomena “Promoció i expansió de les capacitats de joves de 20 comunitats a Westrand i Durban per a millorar les seves habilitats de vida i contribuir positivament al desenvolupament comunitari a través de l’art i la cultura”. El director de la Càtedra UNESCO, Alfons Martinell, i la coordinadora de projectes, Gemma Carbó, van viatjar a Johannesburg a principis de juliol per a participar en un seminari i assistir al festival “Youth in action”, on uns 2.500 joves van exhibir els seus dots artístics, fruit del treball de tot un any.

La coordinadora de projectes de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona, Gemma Carbó, explica l’origen del projecte: “Arrenca gràcies a l’experiència prèvia d’Humana, que treballa fa temps en projectes a Sud-àfrica formant líders comunitaris. Aquest pretén animar a aquests joves a que creïn uns clubs en les seves comunitats on treballin amb altres joves a través de llenguatges artístics com les arts visuals, el teatre, la música, la dansa… Ens hi vam implicar perquè aquesta iniciativa s’inscriu en la nostra línea de treball, que es basa en la centralitat que la cultura té en els projectes de cooperació al desenvolupament”.

Gemma Carbó, coordinadora de projectes de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona (UdG). Foto: Pablo Muñoz

Gemma Carbó, coordinadora de projectes de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona (UdG). Foto: Pablo Muñoz

Els impulsors del projecte han estat Humana, la Universitat de Girona i una entitat sud-africana anomenada GOMACC (Gauteng Organization of Community Arts and Culture Centres) que s’encarrega de la formació d’artistes. El treball de tot un any es va poder veure del 2 al 4 de juliol a Johannesburg, on s’hi van organitzar uns tallers, es van fer unes jornades de formació i també uns seminaris per aprofundir en quines haurien de ser les polítiques de cooperació des d’aquesta perspectiva cultural.

“El resultat és fantàstic”, reconeix Gemma Carbó, “els joves tenen una gran capacitat innata per a expressar, emocionar, comunicar a través del cant, la dansa, l’expressió oral, el teatre, la poesia… El progrés que han fet durant un any de formació ha estat espectacular”. I afegeix: “Alguns d’ells han consolidat petites companyies i els hem ajudat a establir connexions amb el mercat teatral local, amb les xarxes que ja hi treballen al territori. A partir d’aquí ells ja són capaços de moure’s en aquest sector”.

 Jesper Wohlert, coordinador general d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, afirma que “l’art i la cultura han demostrat que són una palanca potent per a facilitar el progrés de les comunitats implicades, en promoure la mobilització de més de 58.000 persones”.

 No tots viuran del teatre, la música o la dansa però el fet d’haver participat en aquesta formació els servirà per a millorar el desenvolupament de la seva comunitat. Gràcies a aquests coneixements i aquestes expressions artístiques tenen més eines per a treballar en el desenvolupament de la seva comunitat”, assegura Carbó, “la cultura no resoldrà, òbviament, les necessitats fonamentals de sanitat, educació, alimentació… però és un recurs imprescindible per a ajudar a superar aquestes dificultats, tant en el sentit més pràctic o econòmic perquè realment genera possibilitats de feina i també perquè, només des de la cultura entesa com a comunicació en la comunitat i com a identitat i manera de fer les coses, serà possible superar la pobresa, tenir una educació de qualitat… La cultura té la gran força d’estar en els dos àmbits: garantir la sostenibilitat de qualsevol acció de cooperació i alhora ser un recurs claríssim de superació de la pobresa”.

La conclusió des de la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG és la següent: “Per nosaltres ha estat una experiència fantàstica perquè hem contrastat d’una manera molt pràctica el discurs teòric i d’investigació que tenim a la Càtedra. I el vincle amb entitats com Humana, que tenen experiència en el camp de la cooperació i l’educació, li ha donat al projecte un to molt especial”. A més, des de la Càtedra han treballat en un programa formatiu “online” que servirà com a experiència per a futures generacions de líders.

El festival i seminari “Youth in action”, on van participar 2.500 joves de Westrand i Durban, es va celebrar a principis de mes però els resultats i l’activitat artística dels joves no tenen data de caducitat i tampoc acaben els resultats del projecte.

Anuncis

Roba de casa amb un 50% de descompte

A les botigues Humana hem posat en marxa una promoció especial: fem un 50% de descompte en roba de casa fins a final d’existències.

HUMANA APERTURA CREU COBERTA BARCELONA 3

Des de 1987, Humana duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia gràcies als recursos que obté de la gestió tèxtil procedent de la roba usada.

Les peces dipositades als contenidors d’Humana tenen dues destinacions: una part s’envia a les plantes de classificació que Humana té a L’Ametlla del Vallès (Barcelonès), Leganés (Madrid) i Valderrubio (Granada), i la resta es ven a empreses de reciclatge.

Les peces enviades a les plantes es distribueixen de la següent manera:

  • Un 12% de la roba classificada es destina a les 28 botigues de segona mà d’Humana (11 a Barcelona i una a L’Hospitalet de Llobregat).
  • Un 48% de les peces classificades s’envia a l’Àfrica per a ser venudes a preus baixos a comerciants locals amb la finalitat de satisfer la demanda d’aquests països, impulsar l’activitat econòmica local i generar recursos per al desenvolupament.
  • Al voltant d’un 32% es troba en un estat que no permet la seva reutilització, així que es ven a empreses de reciclatge tèxtil.
  • El 8% restant es destina a centres de tractament de residus: són peces que no es poden reutilitzar ni reciclar donat el seu estat.

La teva roba serveix per a molt més!

Economia social: les entitats que tenen ànima

HUMANA TERCER SECTOR COOPERACION“Les entitats que pertanyen a l’economia social són entitats amb ànima. Tenen valors i principis. I fan una gestió transparent dels resultats que obtenen”. Així ho va afirmar el president de la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (CEPES), Juan Antonio Pedreño, durant la jornada “El tercer sector i l’economia social. Aportacions a la cohesió social en temps de crisi”, organitzada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) al Museu d’Història de la capital catalana.

A Espanya, l’economia social està regulada per la Llei 5/2011, que la defineix com “el conjunt de les activitats econòmiques i empresarials que en l’àmbit privat porten a terme les entitats que persegueixen l’interès col·lectiu dels seus integrants, sigui l’interès general econòmic o social, o tots dos”.

HUMANA EPF NHAMATANDA

Humana Fundación Pueblo para Pueblo emmarca la seva activitat en l’àmbit de l’economia social. Les característiques de les entitats d’economia social són:

  • Primacia de les persones i del fi social sobre el capital, que es concreta en gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa.
  • Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social, la generació de feina estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i la sostenibilitat.

“Volem ser competitius i guanyar diners”, afirma Pedreño, “el que ens diferencia és el que fem amb els beneficis: cada entitat decideix quina part se’n distribueix a una finalitat social”. “En l’actualitat, són els rendiments no financers els que ens donen més valor”, va afegir i va insistir en que des de l’economia social “promovem la solidaritat i procurem tenir independència dels sectors públics”.

HUMANA EQUIPO  TERCER SECTOR

Per a constatar els efectes de l’economia social i del tercer sector en termes en l’ocupació, el llibre “L’economia social i el tercer sector: una aproximació al seu impacte en l’ocupació i l’economia”, editat pel CESB, en cita els següents:

  • Són de gran importància a l’hora de crear més ocupació en col·lectius amb dificultats d’accés al mercat de treball.
  • El 73% de les persones que hi treballen són dones i el 26% del total no tenen estudis o estudis primaris, gairebé nou punts per sobre de la mitjana (Font: Ocupació del tercer sector a Catalunya, dades de 2008).
  • Presenten més estabilitat en l’ocupació, menys ús de la jornada parcial i unes diferències salarials més reduïdes entre les diferents categories de treballadors.
  • El sector té un grau elevat d’especialització en serveis socials i educatius.
  • Les entitats de l’economia social tenen una presència més gran en activitats de serveis que es consideren socialment necessaris i que estan vinculats al concepte de desenvolupament humà sostenible.

Exposem els nostres trets diferencials a Biocultura

Image

Aquest és un dels dos estands d’Humana a la fira. (Autor: Patricio Michelin)

Milers de persones van visitar Biocultura el darrer cap de semana d’abril, la Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable celebrada al Palau Sant Jordi de Barcelona. Moltes d’elles van conèixer també els dos estands d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, des d’on vam exposar els nostres programes de cooperació, educació per al desenvolupament, agricultura social, reciclatge tèxtil, moda sostenible…

Els visitants es van interessar per la destinació de la roba usada, els nostres programes de cooperació als països del Sud, la ubicació dels contenidors de recollida de roba i calçat, les peces que poden comprar a les nostres botigues… També ens van demanar força informació sobre el nostre programa d’agricultura social.

Humana impulsa des de l’any passat un programa per a promoure projectes d’agricultura social a Catalunya. En l’edició d’enguany s’han presentat 30 projectes, dels quals s’han escollit vuit. Durant la celebració de Biocultura, Humana va fer públics aquests programes amb la presència dels seus representants.

Els beneficiaris de l’edició d’enguany són:

  • SEO-Birdlife (Amposta, Tarragona). Projecte “Arrosvolució-000” El canvi que vols veure.
  • Ajuntament de L’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). “L’hort escolar, context i Comunitat”.
  • Ajuntament de Valls (Alt Camp). “Hort per a la inclusió social”.
  • Verdallar (Barcelona). “Verdallar, Ecological Vision”.
  • Taller Jeroni de Moragas (San Cugat del Vallès, Vallès Occidental). “Capacitació laboral per persones en risc d’exclusio social en l’àmbit de la producció agrícola”.
  • Associació Xicòria (Montblanc, Conca de Barberà). “Desenvolupament comunitari als horts Socials de Montblanc”.
  • Fundació Privada Onyar-La Selva (Quart, Gironès) “Reconversió del centre especial de treball Onyarvers l’agricultura i l’alimentació ecològica i l’aprofitament energètic de la biomassa forestal”.
  • Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona. “Sembren Il·lusió. Un viver de producció a l’hort del jardí botànic històric de Barcelona”.

Image

Representants de les entitats beneficiàries i d’Humana. (Autor: Patricio Michelin)

Els seus projectes han estat escollits per l’impacte social de la iniciativa; el potencial econòmic per la creació d’ocupació o formació en el sector de l’exclusió social; la viabilitat econòmica de la iniciativa i el grau de cofinançament de l’acció, entre d’altres criteris.

El concepte d’agricultura social prové de “social farming”. Fa referencia a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que es desenvolupen mediambientalment de forma sostenible i que solen tenir com a objectiu generar oportunitats de desenvolupament per a persones en risc d’exclusió.

Humana treballa en agricultura social des de fa més de 30 anys en països en vies de desenvolupament i ha decidit fer-ho aquí també com a resposta a la situació social del  moment. Per fer-ho, dedica part dels fons que provenen de la gestió de la roba aprofitant la seva experiència per donar soport tècnica i econòmicament projectes d’agricultura social a Catalunya.