Un projecte recupera el cultiu tradicional d’arròs al Delta de l’Ebre

Humana Fundación Pueblo para Pueblo impulsa des de l’any passat un programa d’ajudes econòmiques per a promoure un programa d’agricultura social a Catalunya. Un d’ells està encapçalat per SEO / BirdLife, que també compta amb el suport del Parc Natural del Delta de l’Ebre, dins de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

El projecte s’anomena “Arrosvolució 000”: és una iniciativa d’ús públic de recuperació de l’agricultura manual tradicional, que produirà, de forma lúdica i participativa, un arròs diferent, cultivat sense maquinària, permetent al visitant entrar en el fang a plantar i tenir cura del seu arròs. SEO / Birdlife té la seu a la reserva ornitològica de Riet Vell. És una finca de 52 hectàrees que l’entitat va adquirir fa una dècada per protegir els valors biològics del delta de l’Ebre.

Aquest projecte té un triple benefici ambiental: està produït amb criteris d’ certificació ecològica; es produeix amb zero emissions de CO2, ja que el cultiu es fa a mà o amb ajuda de cavalls i les tasques de manipulació del gra, com el espellofat, es realitzen sense utilitzar combustibles fòssils; i no tindrà una motxilla de carboni en la seva distribució i venda, ja que només es podrà adquirir a la mateixa finca.

Voluntaris de SEO / Birdlife planten arròs a Riet Vell, Delta de l'Ebre

Voluntaris de SEO / Birdlife planten arròs a Riet Vell, Delta de l’Ebre

Com explica Ignasi Ripoll, responsable de la reserva ornitològica de SEO / BirdLife, a Riet Vell no hi ha només un objectiu de conservació i producció, sinó que hi ha també una intenció cultural: “Es tracta de posar en valor una forma d’adaptació de l’home a seva realitat física que constitueix un tresor d’informació, un patrimoni de sabers, tradicions i cultura“. Per aquest motiu, a Riet Vell es mantenen usos agrícoles ja gairebé oblidats i es recuperen costums com els jocs esportius populars o tècniques antigues d’arquitectura i de fabricació de basses de canyís.

En aquesta finca, l’ONG científica i de conservació demostra que la producció agrària és compatible amb el respecte a la natura. A més, s’empren els diferents ambients, com els arrossars, la llacuna, el canyissar i el pasturatge, per a tasques d’educació i sensibilització ambiental. Riet Vell forma part dels llistats de Xarxa Natura 2000 i de la Reserva de la Biosfera.

Humana parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per a impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social ben perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé perquè treballen en l’àmbit de l’exclusió.

Humana promou l’agricultura social des de dos punts de vista: coneixement i finançament. La Fundació treballa en agricultura social des de fa més de 30 anys en països en vies de desenvolupament i ha decidit fer-ho a Catalunya com a resposta a la situació social actual. Per aquest motiu, dóna suport a projectes gràcies als fons que provenen de la gestió de la roba.

Humana disposa de més de 1.300 contenidors per a la roba usada col·locats a Catalunya gràcies als acords de col·laboració establerts amb 230 ajuntaments i prop de 200 entitats i empreses privades. A Amposta està present des de fa 19 anys i disposa de 10 contenidors que al 2012 van recollir 53.597 kg.

A la província de Tarragona disposa de 243 contenidors distribuïts en 36 municipis. Al 2012 s’hi van recollir 781 tones de tèxtil usat, 4.600 tones a Catalunya.

Anuncis

Ajudem a encetar una nova línea de producció a una cooperativa de Sant Cugat

El Taller Jeroni de Moragas, que enguany celebra el seu 40è aniversari, ha posat en marxa una nova línea de producció amb la qual pretén introduir-se en l’àmbit de l’agricultura social i contribuir a la viabilitat econòmica que necessita la cooperativa per a desenvolupar la seva tasca social. Aquesta nova línea està basada en el cultiu de l’estèvia, una planta amb propietats medicinals, coneguda sobretot com a substitutiu del sucre.

DSC01732

Ismael Guzmán, Camilo Lozano, África Folqué i David Boixeda, amb unes plantes d’estèvia.

La iniciativa compta amb el suport econòmic d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, que impulsa des de l’any passat un programa d’ajudes econòmiques per a promoure l’agricultura social a Catalunya. En l’edició d’enguany se n’han presentat 30 projectes, dels quals s’han escollit vuit. Un d’ells és el del Taller Jeroni de Moragas, de Sant Cugat del Vallès.

La finalitat d’aquesta cooperativa, constituïda el 1973, és atendre i integrar socialment a persones adultes amb trastorn del desenvolupament intel·lectual i malaltia mental. Al seu taller hi ha 106 usuaris.

“La inserció sociolaboral de les persones que atenem és un servei clau per a nosaltres”, explica la gerent del Taller Jeroni de Moragas, Cristina Monteagudo, qui reconeix que “els recursos públics s’exhaureixen i estem buscant fonts d’ingressos en projectes productius i rendibles per a assegurar la viabilitat de la nostra tasca.”

Una d’aquestes iniciatives passa pel cultiu de l’estèvia (stevia rebaudiana), una planta adient per regular algunes malalties com ara la diabetis, la hipertensió, el colesterol, l’ansietat, la càries, els triglicèrids, etc. A més a més, és una planta ideal per utilitzar-la a la cuina i permet que les persones que per prescripció mèdica no poden gaudir del dolç, puguin fer-ho.

“Cultivem aquesta planta amb un triple objectiu: comercialitzar-la per a obtenir-ne recursos propis, que els nostres usuaris hi treballin i n’obtinguin un benefici terapèutic, i fomentar l’alimentació saludable”, indica Ismael Guzmán, psicòleg del Centre Especial de Treball, qui afegeix: “L’activitat de cultiu permet treballar tot un seguit d’aspectes importants en tot procés terapèutic, com ara aprendre a tenir cura, a valorar l’espera, que darrera del treball s’obtenen un fruits…“.

Aquest projecte encaixa perfectament en la filosofia d’Humana, que parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per a impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social ben perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé perquè treballen en l’àmbit de l’exclusió. Per aquest motiu, dóna suport a projectes gràcies als fons que provenen de la gestió de la roba.

Humana disposa de més de 1.300 contenidors per a la roba usada col·locats a Catalunya gràcies als acords de col·laboració establerts amb 230 ajuntaments i prop de 200 entitats i empreses privades. A Sant Cugat està present des de fa quatre anys i disposa de 39 contenidors que al 2012 van recollir 148 tones de roba i calçat.

Visita d’un grup de formació ocupacional

Una vintena de participants del programa “Ocupació per persones aturades de llarga durada” gestionat i executat pel Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, han visitat les instal·lacions d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). Aquesta visita és una de les accions de formació i inserció laboral que realitza el grup, especialment enfocat en l’àmbit de la gestió de residus i neteja viària.

copevo_04

Humana és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) que des de 1987 duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia gràcies als recursos obtinguts amb la gestió de tèxtil usat.

Els fons obtinguts permeten l’obtenció de recursos per al finançament i desenvolupament dels programes de cooperació als països del Sud, en els àmbits d’educació, agricultura i desenvolupament rural, desenvolupament comunitari, energia renovable i eficiència energètica, malalties contagioses, i assistència i emergència. També es duen a terme programes d’ajuda social i d’educació per al desenvolupament. A Catalunya impulsa un programa d’ajudes a l’agricultura social.

Humana és l’única organització social autoritzada per al transport i la gestió de residus tèxtils de Catalunya, reconeguda per l’Agència Catalana de Residus (ACR).

Les persones que han visitat la planta d’Humana són de la comarca del Vallès Occidental i són aturats i aturades de llarga durada, és a dir, porten com a mínim un any a l’atur. Gràcies al curs de formació ocupacional, durant quatre mesos reben formació professionalitzadora en l’àmbit de gestió de residus i neteja viària.

El responsable tècnic d’Humana, David Vázquez, ha explicat als assistents l’activitat de la Fundació, com es fa la gestió de la roba i la destinació que tenen els recursos obtinguts d’aquesta gestió. “La nostra tasca té, principalment, aquests impactes en la societat: generem ocupació, perquè tenim una plantilla de 356 treballadors a tot Espanya, i financem una activitat econòmica; generem fons per a projectes de cooperació al desenvolupament; contribuïm a l’estalvi mediambiental, perquè valoritzem un 92% de tota la roba que recollim, i, gràcies a les nostres botigues, donem opció als consumidors a fer una compra més responsable”.

Agricultura social, reciclatge tèxtil i fira Eco.Sí

Humana participa des d’avui en la fira de cultura ecològica Eco.Sí, que se celebra a la Fira de Girona fins al dissabte 2 de juny. Humana hi presenta el seu programa d’ajudes a l’agricultura social.

Estand d'Humana a Fira Eco.Sí de Girona

Estand a la Fira Eco.Sí, al recinte de Fira Girona.

La Fundació impulsa des de 2012 un programa d’agricultura social a Catalunya oferint suport tècnic i econòmic a una desena d’entitats d’interès social. En l’edició d’enguany se n’han presentat 30 projectes, dels quals se n’han escollit vuit, un dels quals és el de la Fundació Onyar-La Selva, entitat privada sense ànim de lucre creada el 2004 que té com a finalitat la integració sociolaboral de persones amb discapacitat i/o en risc d’exclusió.
El projecte subvencionat per Humana consisteix en la producció d’hortalisses ecològiques, la finalitat de les quals és l’autoconsum i la comercialització. “Nosaltres subsistim gràcies a les subvencions de les administracions i a les ajudes d’entitats”, asseguren des de la Fundació Onyar-La Selva, “però tot això s’ha retallat. El nostre objectiu és mantenir els llocs de treball, si la fundació tanqués seria dramàtic per tots ells. En aquest sentit, l’ajuda d’Humana és molt benvinguda”.

Humana també participa en les Beques Jaume Casademont, que la fundació lliurarà a mitjans de juny. En concret, col·labora amb les Beques Educar Menjant per a projectes educatius en el món de l’alimentació saludable per a nens i nenes de 0 a 16 anys. Les beques, que enguany arriben a la 6a edició, han permès dur a terme una vintena de iniciatives que transmeten a infants i joves un compromís per una alimentació que també sigui un mitjà de coneixement, d’intercanvi i d’identitat cultural.

A més, Humana i Qüest Urban Stores han unit esforços en una campanya solidària que s’allarga fins el 15 de juny. Tots aquells que s’apropin a una botiga de Qüest Urban Stores i hi dipositin una peça de roba usada, es beneficien d’un 10% de descompte i obtenen una entrada gratuïta per a Eco.Sí.

El responsable tècnic de l’àrea de Recollida, David Vázquez, intervé avui en una xerrada pública, a les 17h a la sala d’actes, sobre l’economia del bé comú; en aquest event també participa el periodista i director del programa “Singulars” de TV3, Jaume Barberà. Demà al matí, a les 11.00h, protagonitza una altra sobre agricultura social.

Humana disposa de més de 1.300 contenidors per a la roba usada col·locats a Catalunya gràcies als acords de col·laboració establerts amb 230 ajuntaments i prop de 200 entitats i empreses privades. A la província de Girona disposa de 170 contenidors distribuïts en 64 municipis. Al 2012 es van recollir 400 tones de tèxtil usat a Girona, 4.600 tones a Catalunya.

Plantem una llavor de futur a Valls

Humana impulsa des de l’any passat un programa d’ajudes econòmiques per a promoure projectes d’agricultura social a Catalunya. En l’edició d’enguany se n’han presentat 30, dels quals s’han escollit vuit. Un d’ells està encapçalat per l’Ajuntament de Valls i constitueix una oferta formativa i de capacitacióper a persones en risc d’exclusió social que els permeti tornar a connectar amb el món laboral i productiu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAlbert Batet, alcalde de Valls, i Pablo Picaza, promotor d’Humana.

El projecte de l’Ajuntament de Valls consisteix en un hort que ofereix un programa formatiu de capacitació agrícola a un mínim de 80 residents locals en situació de risc social. En la iniciativa hi intervenen fins a tres fundacions, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i el consistori vallenc.

Els usuaris són persones derivades per la regidoria de Benestar Social, a les quals se’ls hi ofereix l’opció de treballar a l’Hort de Vilaniu, situat a 2 km del centre del municipi i que té una superfície de 28.000 metres quadrats (2,8 hectàrees). Amb l’ajuda de dos monitors de la Fundació Ginac, aprenen a treballar el camp, adquireixen uns coneixements teòrics i veuen recompensats els seus esforços en recollir allò que han conreat.

A la finca s’hi conreen i treballen productes típics del Camp de Tarragona. Com explica Pere Andreu, de la Fundació Ginac, el terreny està pensat per a tenir una àrea d’horta, olivera, fruiters, ametllers, vinya i una zona de jardineria. A més, s’utiltzen tècniques modernes de conreu i sistemes com el reg per goteig. El projecte rep una ajuda de 4.300 euros per part d’Humana: aquest import es destina Precisament la creació de la xarxa de reg.

Els beneficiaris de l’hort es divideixen en torns de treball. El primer torn, format per 15 persones, ja ha finalitzat la seva intervenció; actualment hi treballa un segon torn de 20 persones més. L’objectiu és que entre abril i desembre hi passin més de 80 persones que, de mitjana, s’hi formen durant un mes.

L’alcalde de Valls, Albert Batet, destaca l’esforç que fan les administracions locals per a “dur a terme polítiques econòmiques i socials per a establir les bases que ens ajudin a sortir de la crisi“. En aquest sentit l’alcalde insisteix en la importància de què “diversos agents col·laborin en un projecte que persegueix la creació d’ocupació”. “És un projecte innovador i potent“, conclou.

Els productes que s’obtinguin de l’Hort de Vilaniu es comercialitzaran i també es destinaran als propis usuaris i d’altres entitats locals. Des de l’administració local asseguren que una altra finalitat d’aquesta iniciativa és que sigui sostenible i pugui autofinançar la part formativa.

Humana parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per a impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social ben perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé perquè treballen en l’àmbit de l’exclusió.

Humana promou l’agricultura social des de dos punts de vista: coneixement i finançament. La Fundació treballa en agricultura social des de fa més de 30 anys en països en vies de desenvolupament i ha decidit fer-ho a Catalunya com a resposta a la situació social actual. Per aquest motiu, dóna suport a projectes gràcies als fons que provenen de la gestió de la roba.

Humana disposa de més de 1.300 contenidors per a la roba usada col·locats a Catalunya gràcies als acords de col·laboració establerts amb 230 ajuntaments i prop de 200 entitats i empreses privades. A Valls està present des de fa 16 anys i disposa de 15 contenidors que al 2012 van recollir 58.846 kg.

A la província de Tarragona disposa de 243 contenidors distribuïts en 36 municipis. Al 2012 es van recollir 781 tones de tèxtil usat a Tarragona, 4.600 tones a Catalunya.