Recta final per a veure l’exposició d’agricultura social a Lleida

La Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d’Aragó, 10) acull fins a final de setmana una exposició fotogràfica que constata l’impacte que té l’agricultura social sobre el territori i els usuaris. La mostra, que es titula “Les persones i la terra, el primer”, està protagonitzada pels usuaris de Punt Eco, empresa de responsabilitat social i ambiental centrada en l’horticultura terapèutica.

Continua llegint

Anuncis

“L’hort pot ser un espai on les persones hi obtenen beneficis”

L'exposició de fotos, al centre cívic Pardinyes de Lleida.

L’exposició de fotos, al centre cívic Pardinyes de Lleida.

“L’hort pot ser un espai on les persones hi poden obtenir beneficis”. Amb aquesta idea es va inaugurar diluns dia 9 una exposició fotogràfica que constata l’impacte que té l’agricultura social sobre el territori i els usuaris. La mostra, que es titula “Les persones i la terra, el primer”, està protagonitzada pels usuaris de Punt Eco, empresa de responsabilitat social i ambiental centrada en l’horticultura terapèutica. S’ha estrenat al centre cívic Pardinyes i es podrà veure fins a finals d’octubre a tres equipaments municipals més.

L’organitzador de l’exposició és Humana Fundación Pueblo para Pueblo, que disposa de 54 contenidors per a la roba usada col·locats a 19 municipis a la província, entre elles Lleida. Al 2012 s’hi van recollir 84 tones de tèxtil usat (4.600 a Catalunya).

L’exposició “Humana i l’agricultura social. Les persones i la terra, el primer” es podrà veure en aquest equipament municipal fins el divendres 20 de setembre. La mostra és itinerant i es podrà veure també en tres equipaments més: al centre cívic Bordeta (Avinguda Pla d’Urgell, s/n) del 23 de setembre fins el 4 d’octubre; al centre cívic Balàfia (Terrassa, 1) del 7 al 18 d’octubre, i al centre cívic Secà de Sant Pere (Avinguda Sant Pere s/n) del 21 al 31 d’octubre.

D'esquerra a dreta, Marc Olomí, Josep Barberà, Elisa del Pino i David Vázquez.

D’esquerra a dreta, Marc Olomí, Josep Barberà, Elisa del Pino i David Vázquez.

A la inauguració hi van intervenir Josep Barberà, regidor de Medi Ambient i Horta; el responsable tècnic de Punt Eco, Marc Olomí, i el responsable de l’oficina tècnica d’Humana, David Vázquez. “Iniciatives com la de Punt Eco són molt interessants pel seu interès en rehabilitar a persones”, va afirmar Barberà, que també va explicar l’impuls que des de la Paeria es fa a tot allò relacionat amb l’hort. “Aquesta experiència demostra que, quan es fan les coses bé, el model públic i el model privat funcionen”, va afegir.

L’exposició està formada per imatges en gran format que il·lustren el valor de l’agricultura social, un concepte que prové del “social farming” i que agrupa a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que tenen un impacte en el territori i també en les persones. Els seus punts forts són: genera llocs de treball per a persones discapacitades o en risc d’exclusió, millora la vida de les persones, són projectes viables i sostenibles, i aposta per la producció ecològica. Aquí es pot veure el catàleg de l’exposició fotogràfica “Humana i l’agricultura social. Les persones i la terra, el primer”: http://issuu.com/humanacatalunya/docs/cat__leg_agricultura_social_cat

L’agricultura social encaixa perfectament en la identitat d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, perquè situa les persones en l’eix principal de les actuacions. Humana té una experiència acumulada en projectes d’agricultura i seguretat alimentària que duu a terme des de fa més de 20 anys en països del Sud. Des de 2012 impulsa un programa d’ajudes a l’agricultura social, on hi participen 11 projectes.

Usuaris del centre cívic mirant l'exposició de fotografies.

Usuaris del centre cívic mirant l’exposició de fotografies.

Les imatges d’aquesta exposició corresponen principalment a un projecte d’horticultura terapèutica a Lleida. L’hort és una eina terapèutica que millora la qualitat de vida dels usuaris aportant-los beneficis a nivell físic, emocional, cognitiu i social. Aquest és l’eix principal en el què es basa Punt Eco, una empresa de responsabilitat social i ambiental que ha recuperat una antiga zona agrícola abandonada (tres hectàrees) situada a deu minuts del centre (Sot de Fontanet). Aquesta iniciativa es va posar en marxa la passada tardor gràcies al suport econòmic i tècnic d’Humana.

L’horticultura terapèutica o hortoteràpia utilitza la gestió i el manteniment d’un hort com un procés d’acompanyament a la millora de la salut. La directora de projectes de Punt Eco, Núria Fontova, explica que l’objectiu d’aquesta iniciativa és “fer teràpia a través del cicle de cultiu de l’hort, aquí no aprenem un ofici, això seria objecte d’un altre projecte o una altra fase”.

Als horts de Punt Eco treballen diferents entitats locals, entre elles l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics (Aspid) i l’Associació Agrupa’t (usuaris que han tingut addiccions a diversos tòxics). Els usuaris hi  treballen aspectes cognitius com la memòria, l’atenció o la planificació; físics com la força i l’equilibri; emocionals com l’autoestima, la satisfacció de recollir el què han conreat, i també incideix en aspectes de conducta.

Una exposició a Lleida constata l’impacte positiu de l’agricultura social

Membres de l'agrupació Aspid, usuaris de l'hort de Punt Eco

Membres de l’agrupació Aspid, usuaris de l’hort de Punt Eco

Humana Fundación Pueblo para Pueblo inaugura el dilluns 9 de setembre una exposició fotogràfica que constata l’impacte que té l’agricultura social sobre el territori i els usuaris. La mostra, que es titula “Les persones i la terra, el primer”, està protagonitzada pels usuaris de Punt Eco, empresa de responsabilitat social i ambiental centrada en l’horticultura terapèutica.

L’exposició s’inaugura al centre cívic Pardinyes el dilluns 9 de setembre a les 18h. “Humana i l’agricultura social. Les persones i la terra, el primer” es podrà veure en aquest equipament municipal (Sant Pere Claver, 5) fins el divendres 20 de setembre.

La mostra és itinerant i es podrà veure també en tres equipaments més: al centre cívic Bordeta (Avinguda Pla d’Urgell, s/n) del 23 de setembre fins el 4 d’octubre; al centre cívic Balàfia (Terrassa, 1) del 7 al 18 d’octubre, i al centre cívic Secà de Sant Pere (Avinguda Sant Pere s/n) del 21 al 31 d’octubre.

L’exposició està formada per imatges en gran format que il·lustren el valor de l’agricultura social, un concepte que prové del “social farming” i que agrupa a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que tenen un impacte en el territori i també en les persones. Els seus punts forts són: genera llocs de treball per a persones discapacitades o en risc d’exclusió, millora la vida de les persones, són projectes viables i sostenibles, i aposta per la producció ecològica.

L’agricultura social encaixa perfectament en la identitat d’Humana Fundación para Pueblo, perquè situa les persones en l’eix principal de les actuacions. Humana té una experiència acumulada en projectes d’agricultura i seguretat alimentària que duu a terme des de fa més de 20 anys en països del Sud. Des de 2012 impulsa un programa d’ajudes a l’agricultura social, on hi participen 11 projectes.

Les imatges d’aquesta exposició corresponen principalment a un projecte d’horticultura terapèutica a Lleida. L’hort és una eina terapèutica que millora la qualitat de vida dels usuaris aportant-los beneficis a nivell físic, emocional, cognitiu i social. Aquest és l’eix principal en el què es basa Punt Eco, una empresa de responsabilitat social i ambiental que ha recuperat una antiga zona agrícola abandonada (tres hectàrees) situada a deu minuts del centre (Sot de Fontanet). Aquesta iniciativa es va posar en marxa la passada tardor gràcies al suport econòmic i tècnic d’Humana.

Membres de l'associació Agrupa't

Membres de l’associació Agrupa’t

L’horticultura terapèutica o hortoteràpia utilitza la gestió i el manteniment d’un hort com un procés d’acompanyament a la millora de la salut. La directora de projectes de Punt Eco, Núria Fontova, explica que l’objectiu d’aquesta iniciativa és “fer teràpia a través del cicle de cultiu de l’hort, aquí no aprenem un ofici, això seria objecte d’un altre projecte o una altra fase”.

Als horts de Punt Eco treballen diferents entitats locals, entre elles l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics (Aspid) i l’Associació Agrupa’t (usuaris que han tingut addiccions a diversos tòxics). Els usuaris hi  treballen aspectes cognitius com la memòria, l’atenció o la planificació; físics com la força i l’equilibri; emocionals com l’autoestima, la satisfacció de recollir el què han conreat, i també incideix en aspectes de conducta.

Agricultura social: per això (i molt més) serveix la roba usada

“La finalitat d’aquests horts és demostrar que no és veritat que no es pot fer res si et quedes sense feina. S’hi pot fer molt! Nosaltres apostem per l’autogestió i per la producció del nostre propi menjar. Aquesta iniciativa és un exemple i un aprenentatge de vida: si comproves que pots proveir-te el teu propi menjar també ho pots aplicar a d’altres àmbits”.

Així s’expressa Sílvia Lobera, de l’Associació Xicòria de Montblanc (Conca de Barberà), una de les entitats beneficiàries del programa d’ajudes econòmiques per a promoure l’agricultura social que Humana impulsa a Catalunya.

detall_planta_lleida_02

Són iniciatives que encaixen perfectament en la filosofia d’Humana, que parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per a impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social bé perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé perquè treballen en l’àmbit de l’exclusió. Per aquest motiu, dóna suport a projectes gràcies als fons que provenen de la gestió de la roba.

El concepte d’agricultura social prové del “social farming”: agrupa a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que tenen un impacte al territori i també a les persones. Els seus punts forts són:

  • Genera llocs de treball per a persones discapacitades o en risc d’exclusió
  • Millora la vida de les persones
  • Són projectes viables i sostenibles
  • Aposta per la producció ecològica

Des de 2012, Humana impulsa un programa d’ajudes a l’agricultura social, on hi participen 11 projectes:

Associació Sant Tomàs-PARMO

Marcel Franco, Ricard Gorgals i Pere Torrents.

Marcel Franco, Ricard Gorgals i Pere Torrents.

Els Horts de Sant Tomàs és un projecte d’agricultura ecològica que ha posat en marxa l’Associació Sant Tomàs Pro-Persones amb Retard Mental d’Osona (PARMO), de Vic. Dóna feina a dues persones i els productes que s’hi conreen proveeixen La Cuina de Sant Tomàs (un servei de cuina central, de gestió de cuines externes i de càtering) i també són distribuïts a través de La Tavella, una plataforma online de productes ecològics.

Amunt.Ebre Empresa d’Inserció

Projecte de transformació i comercialització de productes agroalimentaris ecològics vinculats a la inserció de persones en risc d’exclusió social

Punt Eco

Usuaris de l'associació Agrupa't.

Usuaris de l’associació Agrupa’t.

Als horts de Punt Eco, a Lleida, treballen diferents entitats com l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics i l’Associació Agrupa’t (usuaris que han tingut addiccions a diversos tòxics). L’horticultura terapèutica o hortoteràpia utilitza la gestió i el manteniment d’un hort com un procés d’acompanyament a la millora de la salut.

SEO-Birdlife

Voluntaris de SEO / Birdlife planten arròs a Riet Vell, Delta de l'Ebre

Voluntaris de SEO / Birdlife planten arròs a Riet Vell, Delta de l’Ebre

 

El projecte “Arrosvolució 000” és una iniciativa de recuperació de l’agricultura manual tradicional, que produeix un arròs cultivat sense maquinària. SEO / Birdlife té la seu a la reserva ornitològica de Riet Vella, al Delta de l’Ebre.

Més informació en aquest reportatge de Ràdio 5 de RNE.

 

Ajuntament de L’Ametlla del Vallès

El Consistori ha posat en marxa un hort escolar, a l’antiga masia de Can Camp, amb la intenció de generar un espai de relació entre l’escola bressol del municipi i el territori.

Ajuntament de Valls

Horts de Vilaniu, a Valls.

Horts de Vilaniu, a Valls.

Uns horts socials ofereixen un programa formatiu de capacitació agrícola a un mínim de 80 residents locals en situació de risc social. En la iniciativa hi intervenen tres fundacions, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i el consistori vallenc. Més informació a Elvallenc.cat.

 

 

Verdallar

Agricultura social: tricicle de Verdallar

Verdallar és una empresa d’inserció laboral sense ànim de lucre que vol atendre als sectors més desafavorits de la societat i vol potenciar una visió ecològica de la vida i del treball. Distribueix productes ecològics a domicili i per això han contractat a dos joves en risc d’exclusió. Part dels productes es conreen a un hort del barri de Sarrià, de Barcelona. Més informació al reportatge del Programa “Solidaris”, de Catalunya Ràdio (del minut 15.13 a 16.50).

Taller Jeroni de Moragas

Ismael Guzmán, psicóleg, i tres usuaris del Taller Jeroni de Moragas.

Ismael Guzmán, psicóleg, i tres usuaris del Taller Jeroni de Moragas.

Aquesta cooperativa de Sant Cugat, que enguany celebra el seu 40è aniversari, ha posat en marxa una nova línea de producció amb la qual pretén introduir-se en l’àmbit de l’agricultura social i contribuir a la viabilitat econòmica que necessita per a desenvolupar la seva tasca social. Aquesta nova línea està basada en el cultiu de l’estèvia, una planta amb propietats medicinals, coneguda sobretot com a substitutiu del sucre. Més informació a Tot Sant Cugat.

Associació Xicòria

Sílvia Lobera, de l'Associació Xicòria, als horts socials.

Sílvia Lobera, de l’Associació Xicòria, als horts socials.

Una dotzena de famílies treballen des de principis de maig als horts socials de Montblanc, destinats al conreu per a l’autoconsum de productes ecològics. És una prova pilot per a què els usuaris aprenguin les tasques hortícoles, comparteixin tasques comunes i assoleixin un elevat grau d’autogestió per a produir-hi el seu propi menjar. Si vols saber-ne més, aquí tens un reportatge al “Telenotícies Comarques” de TV3 (minut 9.30)

Fundació Privada Onyar-La Selva.

Treballadors de la Fundació Privada Onyar-la Selva, a l'obrador de la pasta fresca

Treballadors de la Fundació Privada Onyar-la Selva, a l’obrador de la pasta fresca

La fundació ha decidit reconvertir les funcions del seu centre especial de treball, que actualment pateix un ERO; l’entitat de Quart (Girona) ha decidit apostar per l’agricultura i l’alimentació ecològica per a mantenir, i si és possible crear, 90 llocs de treball per a persones discapacitades.

Més informació en aquest reportatge de Televisió de Girona.

Associació d’Amics del Jardí Botànic

Agricultura social: Jardí Botànic de Barcelona

L’entitat està convençuda de què el cultiu de llavors i material vegetal pot ser una eina idònia per a lluitar contra l’exclusió social. Per aquest motiu ha decidit formar i educar en treballs d’horticultura un grup de persones d’aquest col·lectiu, dins d’un entorn formidable com és el Jardí Botànic de la muntanya de Montjuïc. Més informació en aquest article de El Periódico