Agricultura social: per això (i molt més) serveix la roba usada

“La finalitat d’aquests horts és demostrar que no és veritat que no es pot fer res si et quedes sense feina. S’hi pot fer molt! Nosaltres apostem per l’autogestió i per la producció del nostre propi menjar. Aquesta iniciativa és un exemple i un aprenentatge de vida: si comproves que pots proveir-te el teu propi menjar també ho pots aplicar a d’altres àmbits”.

Així s’expressa Sílvia Lobera, de l’Associació Xicòria de Montblanc (Conca de Barberà), una de les entitats beneficiàries del programa d’ajudes econòmiques per a promoure l’agricultura social que Humana impulsa a Catalunya.

detall_planta_lleida_02

Són iniciatives que encaixen perfectament en la filosofia d’Humana, que parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per a impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social bé perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé perquè treballen en l’àmbit de l’exclusió. Per aquest motiu, dóna suport a projectes gràcies als fons que provenen de la gestió de la roba.

El concepte d’agricultura social prové del “social farming”: agrupa a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que tenen un impacte al territori i també a les persones. Els seus punts forts són:

  • Genera llocs de treball per a persones discapacitades o en risc d’exclusió
  • Millora la vida de les persones
  • Són projectes viables i sostenibles
  • Aposta per la producció ecològica

Des de 2012, Humana impulsa un programa d’ajudes a l’agricultura social, on hi participen 11 projectes:

Associació Sant Tomàs-PARMO

Marcel Franco, Ricard Gorgals i Pere Torrents.

Marcel Franco, Ricard Gorgals i Pere Torrents.

Els Horts de Sant Tomàs és un projecte d’agricultura ecològica que ha posat en marxa l’Associació Sant Tomàs Pro-Persones amb Retard Mental d’Osona (PARMO), de Vic. Dóna feina a dues persones i els productes que s’hi conreen proveeixen La Cuina de Sant Tomàs (un servei de cuina central, de gestió de cuines externes i de càtering) i també són distribuïts a través de La Tavella, una plataforma online de productes ecològics.

Amunt.Ebre Empresa d’Inserció

Projecte de transformació i comercialització de productes agroalimentaris ecològics vinculats a la inserció de persones en risc d’exclusió social

Punt Eco

Usuaris de l'associació Agrupa't.

Usuaris de l’associació Agrupa’t.

Als horts de Punt Eco, a Lleida, treballen diferents entitats com l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics i l’Associació Agrupa’t (usuaris que han tingut addiccions a diversos tòxics). L’horticultura terapèutica o hortoteràpia utilitza la gestió i el manteniment d’un hort com un procés d’acompanyament a la millora de la salut.

SEO-Birdlife

Voluntaris de SEO / Birdlife planten arròs a Riet Vell, Delta de l'Ebre

Voluntaris de SEO / Birdlife planten arròs a Riet Vell, Delta de l’Ebre

 

El projecte “Arrosvolució 000” és una iniciativa de recuperació de l’agricultura manual tradicional, que produeix un arròs cultivat sense maquinària. SEO / Birdlife té la seu a la reserva ornitològica de Riet Vella, al Delta de l’Ebre.

Més informació en aquest reportatge de Ràdio 5 de RNE.

 

Ajuntament de L’Ametlla del Vallès

El Consistori ha posat en marxa un hort escolar, a l’antiga masia de Can Camp, amb la intenció de generar un espai de relació entre l’escola bressol del municipi i el territori.

Ajuntament de Valls

Horts de Vilaniu, a Valls.

Horts de Vilaniu, a Valls.

Uns horts socials ofereixen un programa formatiu de capacitació agrícola a un mínim de 80 residents locals en situació de risc social. En la iniciativa hi intervenen tres fundacions, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i el consistori vallenc. Més informació a Elvallenc.cat.

 

 

Verdallar

Agricultura social: tricicle de Verdallar

Verdallar és una empresa d’inserció laboral sense ànim de lucre que vol atendre als sectors més desafavorits de la societat i vol potenciar una visió ecològica de la vida i del treball. Distribueix productes ecològics a domicili i per això han contractat a dos joves en risc d’exclusió. Part dels productes es conreen a un hort del barri de Sarrià, de Barcelona. Més informació al reportatge del Programa “Solidaris”, de Catalunya Ràdio (del minut 15.13 a 16.50).

Taller Jeroni de Moragas

Ismael Guzmán, psicóleg, i tres usuaris del Taller Jeroni de Moragas.

Ismael Guzmán, psicóleg, i tres usuaris del Taller Jeroni de Moragas.

Aquesta cooperativa de Sant Cugat, que enguany celebra el seu 40è aniversari, ha posat en marxa una nova línea de producció amb la qual pretén introduir-se en l’àmbit de l’agricultura social i contribuir a la viabilitat econòmica que necessita per a desenvolupar la seva tasca social. Aquesta nova línea està basada en el cultiu de l’estèvia, una planta amb propietats medicinals, coneguda sobretot com a substitutiu del sucre. Més informació a Tot Sant Cugat.

Associació Xicòria

Sílvia Lobera, de l'Associació Xicòria, als horts socials.

Sílvia Lobera, de l’Associació Xicòria, als horts socials.

Una dotzena de famílies treballen des de principis de maig als horts socials de Montblanc, destinats al conreu per a l’autoconsum de productes ecològics. És una prova pilot per a què els usuaris aprenguin les tasques hortícoles, comparteixin tasques comunes i assoleixin un elevat grau d’autogestió per a produir-hi el seu propi menjar. Si vols saber-ne més, aquí tens un reportatge al “Telenotícies Comarques” de TV3 (minut 9.30)

Fundació Privada Onyar-La Selva.

Treballadors de la Fundació Privada Onyar-la Selva, a l'obrador de la pasta fresca

Treballadors de la Fundació Privada Onyar-la Selva, a l’obrador de la pasta fresca

La fundació ha decidit reconvertir les funcions del seu centre especial de treball, que actualment pateix un ERO; l’entitat de Quart (Girona) ha decidit apostar per l’agricultura i l’alimentació ecològica per a mantenir, i si és possible crear, 90 llocs de treball per a persones discapacitades.

Més informació en aquest reportatge de Televisió de Girona.

Associació d’Amics del Jardí Botànic

Agricultura social: Jardí Botànic de Barcelona

L’entitat està convençuda de què el cultiu de llavors i material vegetal pot ser una eina idònia per a lluitar contra l’exclusió social. Per aquest motiu ha decidit formar i educar en treballs d’horticultura un grup de persones d’aquest col·lectiu, dins d’un entorn formidable com és el Jardí Botànic de la muntanya de Montjuïc. Més informació en aquest article de El Periódico

Anuncis

Ajudem a encetar una nova línea de producció a una cooperativa de Sant Cugat

El Taller Jeroni de Moragas, que enguany celebra el seu 40è aniversari, ha posat en marxa una nova línea de producció amb la qual pretén introduir-se en l’àmbit de l’agricultura social i contribuir a la viabilitat econòmica que necessita la cooperativa per a desenvolupar la seva tasca social. Aquesta nova línea està basada en el cultiu de l’estèvia, una planta amb propietats medicinals, coneguda sobretot com a substitutiu del sucre.

DSC01732

Ismael Guzmán, Camilo Lozano, África Folqué i David Boixeda, amb unes plantes d’estèvia.

La iniciativa compta amb el suport econòmic d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, que impulsa des de l’any passat un programa d’ajudes econòmiques per a promoure l’agricultura social a Catalunya. En l’edició d’enguany se n’han presentat 30 projectes, dels quals s’han escollit vuit. Un d’ells és el del Taller Jeroni de Moragas, de Sant Cugat del Vallès.

La finalitat d’aquesta cooperativa, constituïda el 1973, és atendre i integrar socialment a persones adultes amb trastorn del desenvolupament intel·lectual i malaltia mental. Al seu taller hi ha 106 usuaris.

“La inserció sociolaboral de les persones que atenem és un servei clau per a nosaltres”, explica la gerent del Taller Jeroni de Moragas, Cristina Monteagudo, qui reconeix que “els recursos públics s’exhaureixen i estem buscant fonts d’ingressos en projectes productius i rendibles per a assegurar la viabilitat de la nostra tasca.”

Una d’aquestes iniciatives passa pel cultiu de l’estèvia (stevia rebaudiana), una planta adient per regular algunes malalties com ara la diabetis, la hipertensió, el colesterol, l’ansietat, la càries, els triglicèrids, etc. A més a més, és una planta ideal per utilitzar-la a la cuina i permet que les persones que per prescripció mèdica no poden gaudir del dolç, puguin fer-ho.

“Cultivem aquesta planta amb un triple objectiu: comercialitzar-la per a obtenir-ne recursos propis, que els nostres usuaris hi treballin i n’obtinguin un benefici terapèutic, i fomentar l’alimentació saludable”, indica Ismael Guzmán, psicòleg del Centre Especial de Treball, qui afegeix: “L’activitat de cultiu permet treballar tot un seguit d’aspectes importants en tot procés terapèutic, com ara aprendre a tenir cura, a valorar l’espera, que darrera del treball s’obtenen un fruits…“.

Aquest projecte encaixa perfectament en la filosofia d’Humana, que parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per a impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social ben perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé perquè treballen en l’àmbit de l’exclusió. Per aquest motiu, dóna suport a projectes gràcies als fons que provenen de la gestió de la roba.

Humana disposa de més de 1.300 contenidors per a la roba usada col·locats a Catalunya gràcies als acords de col·laboració establerts amb 230 ajuntaments i prop de 200 entitats i empreses privades. A Sant Cugat està present des de fa quatre anys i disposa de 39 contenidors que al 2012 van recollir 148 tones de roba i calçat.

L’agricultura social, en imatges

La seu central d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, situada a l’Ametlla del Vallès, acull una exposició de fotografies sobre el programa d’ajudes d’agricultura social, que dóna suport a iniciatives en què es combinen la producció d’aliments sostenibles i ecològics amb la generació d’oportunitats per a les persones que més ho necessiten, perquè es troben en situació d’exclusió social.

Humana impulsa des de 2012 aquest programa i actualment hi participen 11 projectes. Les imatges d’aquesta exposició, fetes pel fotògraf Patricio Michelin, corresponen a dos d’ells: un hort ecològic a Calldetenes, Vic, i una iniciativa d’horticultura terapèutica a Lleida.

DSC01715

Els beneficiaris del programa són:

.Associació Sant Tomàs-PARMO Agricultura ecològica en una finca de Calldetenes (Osona), “Els Horts de Sant Tomàs”.

.Amunt.Ebre: Transformació i comercialització de productes agroalimentaris ecològics vinculats a la inserció de persones en risc d’exclusió social.

.Punt Eco AgroambientalL’hort com a eina terapèutica que millora la qualitat de vida dels usuaris perquè els aporta beneficis a nivell físic, emocional, cognitiu i social (Lleida).

.SEO-Birdlife (Amposta, Tarragona). Projecte “Arrosvolució-000” El canvi que vols veure.

.Ajuntament de L’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). “L’hort escolar, context i Comunitat”.

.Ajuntament de Valls (Alt Camp). “Hort per a la inclusió social”.

.Verdallar (Barcelona). “Verdallar, Ecological Vision”.

.Taller Jeroni de Moragas (San Cugat del Vallès, Vallès Occidental). “Capacitació laboral per persones en risc d’exclusio social en l’àmbit de la producció agrícola”.

.Associació Xicòria (Montblanc, Conca de Barberà). “Desenvolupament comunitari als horts Socials de Montblanc”.

.Fundació Privada Onyar-La Selva (Quart, Gironès) “Reconversió del centre especial de treball Onyarvers l’agricultura i l’alimentació ecològica i l’aprofitament energètic de la biomassa forestal”.

.Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona. “Sembren Il·lusió. Un viver de producció a l’hort del jardí botànic històric de Barcelona”.

DSC01706

El fotògraf Patricio Michelin explica com va capturar les imatges.

El concepte d’agricultura social prové del “social farming”: agrupa a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que tenen un impacte al territori i també a les persones. Els seus punts forts són:

.Genera llocs de treball per a persones discapacitades o en risc d’exclusió

.Millora la vida de les persones

.Són projectes viables i sostenibles

.Aposta per la producció ecològica

L’agricultura social encaixa perfectament en la identitat d’Humana Fundación para Pueblo, perquè situa les persones en l’eix principal de les actuacions. Humana té una experiència acumulada en projectes d’agricultura i seguretat alimentària que duu a terme des de fa més de 20 anys en països del Sud.

DSC01724DSC01721DSC01725DSC01728

Exposem els nostres trets diferencials a Biocultura

Image

Aquest és un dels dos estands d’Humana a la fira. (Autor: Patricio Michelin)

Milers de persones van visitar Biocultura el darrer cap de semana d’abril, la Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable celebrada al Palau Sant Jordi de Barcelona. Moltes d’elles van conèixer també els dos estands d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo, des d’on vam exposar els nostres programes de cooperació, educació per al desenvolupament, agricultura social, reciclatge tèxtil, moda sostenible…

Els visitants es van interessar per la destinació de la roba usada, els nostres programes de cooperació als països del Sud, la ubicació dels contenidors de recollida de roba i calçat, les peces que poden comprar a les nostres botigues… També ens van demanar força informació sobre el nostre programa d’agricultura social.

Humana impulsa des de l’any passat un programa per a promoure projectes d’agricultura social a Catalunya. En l’edició d’enguany s’han presentat 30 projectes, dels quals s’han escollit vuit. Durant la celebració de Biocultura, Humana va fer públics aquests programes amb la presència dels seus representants.

Els beneficiaris de l’edició d’enguany són:

  • SEO-Birdlife (Amposta, Tarragona). Projecte “Arrosvolució-000” El canvi que vols veure.
  • Ajuntament de L’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). “L’hort escolar, context i Comunitat”.
  • Ajuntament de Valls (Alt Camp). “Hort per a la inclusió social”.
  • Verdallar (Barcelona). “Verdallar, Ecological Vision”.
  • Taller Jeroni de Moragas (San Cugat del Vallès, Vallès Occidental). “Capacitació laboral per persones en risc d’exclusio social en l’àmbit de la producció agrícola”.
  • Associació Xicòria (Montblanc, Conca de Barberà). “Desenvolupament comunitari als horts Socials de Montblanc”.
  • Fundació Privada Onyar-La Selva (Quart, Gironès) “Reconversió del centre especial de treball Onyarvers l’agricultura i l’alimentació ecològica i l’aprofitament energètic de la biomassa forestal”.
  • Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona. “Sembren Il·lusió. Un viver de producció a l’hort del jardí botànic històric de Barcelona”.

Image

Representants de les entitats beneficiàries i d’Humana. (Autor: Patricio Michelin)

Els seus projectes han estat escollits per l’impacte social de la iniciativa; el potencial econòmic per la creació d’ocupació o formació en el sector de l’exclusió social; la viabilitat econòmica de la iniciativa i el grau de cofinançament de l’acció, entre d’altres criteris.

El concepte d’agricultura social prové de “social farming”. Fa referencia a iniciatives del sector primari (agricultura i ramaderia) que es desenvolupen mediambientalment de forma sostenible i que solen tenir com a objectiu generar oportunitats de desenvolupament per a persones en risc d’exclusió.

Humana treballa en agricultura social des de fa més de 30 anys en països en vies de desenvolupament i ha decidit fer-ho aquí també com a resposta a la situació social del  moment. Per fer-ho, dedica part dels fons que provenen de la gestió de la roba aprofitant la seva experiència per donar soport tècnica i econòmicament projectes d’agricultura social a Catalunya.