Exposem el nostre compromís amb la moda sostenible

Coincidint amb la commemoració del Fashion Revolution Day, des d’Humana ens hem sumat a les activitats que dues entitats han organitzat a Barcelona. Per una banda, hem estat presents a les “Jornades de moda sostenible” que van tenir lloc al barri de Fort Pienc amb Upcycling Barcelona i l’Associació de Comerciants Fort Pienc al capdavant; per l’altra, el Palau Macaya va acollir “Moda, tradició i innovació. Educar per a un consum alternatiu”, a càrrec de la Fundació Pineda, i on hi vam participar amb una xerrada sobre la reutilització de roba.

IMG-20170428-WA0005

Un moment de la taula rodona a la Plaça de Fort Pienc.

Continua llegint

Anuncis

“Upcycling”: una altra manera de fer moda (2 de 2)

L’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, de Barcelona, ofereix un curs de moda ètica i sostenible, convençuts de què la sostenibilitat és un concepte que adquireix cada vegada més força en la nostra societat. La sostenibilitat en el món de la moda és un tema complex ja que afecta a totes les fases del cicle de vida del producte: el disseny, la compra de materials, la producció, la logística, l’ús i el fi de la vida.

alumnas_IEDBarcelona4Una alumna de l’escola, durant una pràctica.

Des de l’escola estan convençuts de què “per assegurar una bona integració de la sostenibilitat en les nostres empreses, els coneixements tècnics i específics han d’anar acompanyats d’una visió estratègica i una nova manera d’entendre el negoci de la moda”.

La coordinadora del curs, Elena Salcedo, ens en parla:

foto Elena Salcedo

-Què entenem per moda ètica i sostenible?

No hi ha una definició oficial, cadascun té la seva pròpia interpretació del terme. Per a mi, la moda més sostenible (perquè 100% sostenible és impossible) són totes aquelles iniciatives que permeten que la indústria sigui sostenible en el temps donats els recursos que tenim i garantint la igualtat i justícia social. Són, per tant, totes aquelles iniciatives que promoguin unes bones pràctiques socials i mediambientals dins de la moda, inclòs el decreixement de la producció i el consum.

Creu que hi ha un interès creixent per aquest tipus de moda entre els dissenyadors i el públic o clients potencials?

És evident que el número de consumidors “responsables” està creixent a tota Europa i també a Espanya. Segons un estudi del 2012 sobre el Consum Responsable i el Desenvolupament Sostenible elaborat pel Club d’Excel·lència en Sostenibilitat, el 70% dels enquestats “procura comprar i consumir de manera responsable”. Això implica que s’informen sobre on vénen els productes, de què estan fets , qui els fa, quina empresa està darrere, on es fan… Les empreses i els dissenyadors són conscients d’aquesta realitat i la veuen com una oportunitat de fer les coses d’una altra manera. A més, segons un estudi d’Havas Media, quant més sostenible és percebuda una marca, més rellevant és per al consumidor, així que sembla que les marques han d’anar cap a la sostenibilitat per mantenir el seu atractiu a llarg termini .

-Considereu a l’escola que el reciclatge és un valor? En aquest sentit, la societat pren consciència de la importància del reciclatge?

Som conscients que un dels principals problemes del sistema moda actual i del sistema de consum general és l’excés de residus. El reciclatge és sens dubte una possible solució al problema i des de l’escola promovem el concepte, però personalment. Coincideixo amb molts experts en què el reciclatge és una estratègia de transició ja que les seves implicacions sobre els hàbits del consum i els sistemes de gestió no són especialment importants. Per a mi, un gran canvi i una gran solució seria no acceptar els residus com un subproducte inevitable i promoure una moda amb residus zero, més en la línia de teories com “cradle to cradle” o l’economia circular.

alumnas_IEDBarcelona2

Com definiria l’upcycling?

Com el reciclatge que crea materials/productes més valuosos. No sé si és una moda o ha vingut per quedar-se però mentre duri serà una manera molt creativa de produir sense necessitat d’utilitzar nous recursos i que en qualsevol cas implica l’experimentació, procés que sempre comporta descobrir noves coses. Per aquests dos motius, l’upcycling és un concepte que hem d’abraçar.

-Tenen sortida comercial les peces fetes amb roba reciclada?

Des del meu punt de vista, sí, sempre que no impliquin renunciar a disseny i confort. Els consumidors responsables no estan disposats a renunciar a certs atributs del producte pel fet de ser més sostenibles. En BeCo sempre diem que el gran repte d’avui dia és aconseguir que una peça sigui atractiva, desitjable i a més a més sostenible. El concepte “cool & conscious” és la base perquè la sostenibilitat qualli com a paradigma.

“Upcycling”: una altra manera de fer moda (1 de 2)

Virginia Rondeel va néixer als Estats Units, va estudiar disseny de moda a Holanda i viu a Espanya des de fa 27 anys. Després de treballar gairebé una dècada a la indústria tèxtil, es va desenganyar de certes pràctiques com l’externalització de la producció a països pobres o els baixos salaris que allà reben els treballadors. Allunyada d’aquesta manera d’actuar, Rondeel es va interessar cada cop més pel comerç just i els teixits ecològics (“fa 20 anys els comprava en una botiga de menjar biològic. Els portaven d’Alemanya!”, recorda) i aquest camí l’ha portat a un escenari on la prioritat és “dissenyar moda sense perjudicar el medi ambient ni les persones”. A Berlin va conèixer el món de l’”upcycling” o reciclatge: “Havia deixat aparcat el món de la moda perquè estava desenganyada. Amb l’’upcycling’ va renéixer el meu entusiasme pel disseny”.

DSC01679Virginia mostra una de les seves peces: una faldilla feta a partir de dues camises d’home.

L’’upcycling’o “sobre reciclatge” consisteix en convertir coses que normalment anirien a la brossa en d’altres objectes de valor: se’ls dóna una segona oportunitat i no es generen nous residus. En el cas de Virginia, la matèria primera és la roba. “No és tracta d’arreglar una peça usada”, assegura, “sinó de dissenyar quelcom nou amb una cosa que havia quedat descartada”.

Defensa que professionals como els arquitectes, els dissenyadors industrials i els dissenyadors de moda “poden idear productes nous amb materials ‘eco-friendly’ i trobar noves formes de produir-los sense explotar o fer malbé els recursos naturals”. En la seva opinió, “el disseny ecològic ja no és una opció, sinó una necessitat”.

Artistes, empreses, botigues i particulars s’han apuntat a aquesta tendència que agrupa les conegudes “3R”. En el cas de la moda, i tal i com actua Humana Fundació Pueblo para Pueblo, parlem de reduir el volum de roba usada que aniria a l’abocador, reutilitzar-ne la major part i facilitar-ne el reciclatge per a què es transformi en nous productes.

Al món de la moda cada cop són més comuns conceptes com ara “slowfashion” o “ecofashion”, reutilització de teixits (reciclar i fer un nou teixit), “cradle to cradle” (economia circular), “zero waste”i “upcycling”. “Trobo molt interessant utilitzar peces que la gent llença i convertir-les en noves”, reconeix. Ella compra camises d’home, com més grans millor, i en fa faldilles i pantalons. També ha provat de fer un vestit d’estiu amb una bata de metge.

“És una tendència darrera de la qual hi ha una filosofia de vida”, reconeix. I afegeix: “Crec que és molt interessant per als dissenyadors joves, és una oportunitat de fer les coses bé. A més, si no tens molts recursos econòmics pots adquirir peces de segona mà a preus molt barats i convertir-les en peces de disseny i molt maques. Comprar teixits ecològics i produir articles és car. Per això veig el reciclatge com una oportunitat. A més, creativament és molt interessant”. Virginia imparteix classes de postgrau de psicologia de la moda i moda sostenible a la Escuela de Artes y Técnicas de la Moda (EATM).

DSC01681

Insisteix que l’’upcycling’ no és arreglar roba d’una manera maca (“això també és perfecte, però és una altra cosa”) sinó que la seva és la visió d’una professional. “Hi ha molts dissenyadors que han escollit aquest camí, especialment en països com Alemanya, Anglaterra, Finlàndia, Dinamarca…”. Alguns artistes que ella cita són:

Daniel Kroh: fa vestits d’home amb roba de treball. A més, ell no amaga que estan fets a partir de roba de segona mà, nosaltres volem que se sàpiga que no és nova)

Frau Wagner: converteix roba esportiva en peces molt femenines

Angela Johnson: fa vestits de dona a partir de samarretes

From Somewhere; fa vestits fetes a partir de banyadors i teixits d’Speedo

Milch: fa vestits de dona a partir de pantalons d’home

Articles de la Virginia Rondeel i de Milch es poden comprar a la botiga GreenLifeStyle, al barri de Gràcia de Barcelona. “Els clients d’aquest tipus de dissenys són autòctons i també estrangers. Crec que la gent en pren consciència a poc a poc, hi ha petits canvis després de conèixer desgràcies com les de Bangladesh”.

“Cerco el meu material per mercats i botigues de segona mà”, explica. Virginia ha signat recentment un acord de col·laboració amb Humana, segons el qual la fundació li cedeix roba usada que ella utilitza en les meves creacions. La defensa del reciclatge i del medi ambient encaixen perfectament en la filosofia de tots dos.